Agulles Montserrat

Vicenç Soto a l’Agulla de l’Arbret

*** 4 juny, 2010

La Vicenç Soto guanya l’Agulla de l’Arbret per la seva vertical cara oest. Després d’un primer llarg pel contrafort, gaudim d’una segona tirada vertical i potent, equipada per ser escalada en lliure,en artificial o bé combinada depenent del nivell i les ganes, però bonica de qualsevol manera. Arribar al cim de l’agulla és un plaer pels sentits, amb una amplia panoràmica de la regió que s’obre davant nostre, convidant-nos a restar una estona al cim gaudint de l’espectacle.

  • Via: Vicenç Soto
  • Zona: Montserrat – Agulles
  • Dificultat: 6a+/Ao (MD)
  • Dificultat obligada: V+/Ao
  • Llargària: 115 metres
  • Exposició: Baix
  • Compromís: Baix
  • Equipament: Equipada amb espits i algun clau
  • Material: 12 cintes exprés i una baga savinera
  • Orientació: Oest
  • Valoració:***

Aproximació:

Aparquem el vehicle a Can Massana i ens dirigim cap al refugi Vicenç Barbé pel Coll de les Portelles. Un cop al refugi hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins Les Bessones. Un cop superem les Bessones el camí es desvia cap a l’esquerra. Seguim pujant fins que arribem al coll que separa les Bessones de l’Agulla de l’Arbret i descendim pel costat contrari. La via s’inicia a una llengua de roca adossada a l’Agulla de l’Arbret, a l’esquerra de la via Aitor. V.S. gravat al peu de via.

L1(V)

Ens enfilem a una rampa que ens deixa al cap d’uns metres davant un tram vertical. Escalem aprofitant les petites però franques preses per superar-lo. De seguida ajeu i ens resta un fàcil tram fins la primera reunió, que farem aprofitant un arbre. 45 metres.

L2(6a+/Ao o V+/Ao)

La segona tirada és una vertical placa equipada per ser escalada en lliure, en artificial o de manera combinada, depenent del nostre nivell i de les ganes que tinguem de tibar. En tot cas, s’ha de recalcar que en cap moment la paret desploma i que es tracta d’una escalada de continuïtat sobre còdols justos però francs. A la part superior la paret perd verticalitat i l’escalada es torna més amable fins la reunió. 25 metres.

L3(V+)

La tercera tirada va resseguint la part esquerra d’una evident fissura arquejada. En aquest tram la roca és torna un xic més delicada. Un cop s’acaba la fissura podem llaçar una savina. Només ens restarà un darrer tram vertical que acaba amb una panxa on s’ha de tibar de còdols petits. Un cop superada la panxa una placa inclinada ens deixarà a la reunió al costat de l’arbret. 30 metres.

L4(II)

Només ens restarà accedir a la part més alta de l’agulla per poder gaudir d’una extraordinària panoràmica de 360 graus i donar per acabada l’ascensió.

Descens:

A la cara est hi ha una instal·lació de ràpel. Es pot fer un sol ràpel de 50 metres o bé 2, un de 20 metres i després un altre de 30 (trobem una instal·lació al costat d’un arbre)

El que més m’ha agradat:
  • Bonica i intensa segona tirada.
  • Ràpida de fer, fet que permet combinar-la amb altres vies de la mateixa agulla.
  • Orientació oest, que la converteix en una bona opció pels matins d’estiu o les tardes de tardor i hivern.
[elfsight_instagram_feed id="1"]